La importància de l’ergonomia per a les empreses
En un primer moment el coneixement de l’Ergonomia es va considerar un luxe per a les empreses, prenent-lo també com una despesa absurda de no existir prèviament un estatus de benestar i rendibilitat econòmica. Aquesta actitud va ser producte del desconeixement de diversos factors, com per exemple: la necessitat d’humanització del treball, el més gran profit tècnic possible amb el correcte funcionament dels medis als llocs de treball i la influència d’aquests factors sobre la productivitat.
CONSIDERACIÓ ERGONÒMICA DE L’HOME (CRITERIS DE VALORACIÓ DEL TREBALL)
Wolfgang Laurig va establir que per avaluar el treball de l’ésser humà i les condicions de conformació del mitjà on actua, cal establir criteris de valoració del treball que tinguin en compte tots els valors establerts per la societat i per les ciències. Segons Rohmert (1972) podem trobar quatre criteris d’avaluació: la possibilitat factible, la soportabilidad, l’admissibilitat i la satisfacció, esmentats segons l’ordre creixent dels nivells.
Possibilitat factible (nivell inferior), (a curt termini): Contempla el problema psicofísic, i antropomètric. Es troba dins del camp d’acció de la doctrina i recerca científica del treball; analitza, per exemple, el màxim àrea d’abast i la màxima força de pressió.
Soportabilitat (a llarg termini): Problema de la fisiologia i de la medicina laboral. És el camp d’acció fisiològic i mèdic de la doctrina i recerca científica del treball que indaga, per exemple, els límits de resistència del treball muscular.
Admissibilitat: Problema sociològic que es refereix a l’acceptació per part dels grups de les condicions dintre dels límits de la soportabilidad. Camp d’aplicació de les ciències socials quan, per exemple, existeixen tasques que determinats grups per estatus o per raons culturals o religioses no desitgen fer o que els les destinen a grups socials relegats.
Satisfacció (nivell superior): Problema psicològic referit a l’acceptació de les condicions admissibles considerant la satisfacció individual. És el camp d’acció de la psicologia personal i la psicologia social que aborda, entre d’altres qüestions, la satisfacció individual i el lloc al qual s’aspira cobrir.
FORMES DE TREBALL
Podem definir el treball en el sentit ergonòmic com la totalitat de l’energia i informació transformada o elaborada per l’home durant el compliment de la seva tasca feina laboral. (Veure Norma ISO 6385. ubuntu ftp server . Principis Ergonòmics de la concepció de sistemes de treball).
Amb la finalitat de fer una separació entre les tasques de tipus administratiu i les de tipus industrial, el treball es divideix en dues formes: treball energètic i treball informatiu. Degut que és molt difícil trobar tasques en què només es realitzi una d’aquestes formes del treball, el denominen treball predominantment energètic o treball predominantment informatiu.
Si en un treball predominantment energètic la sol·licitació recau en un primer lloc sobre els músculs, cor i circulació sanguínia, es tracta de treball muscular: en cas d’haver-hi sol·licitació muscular i requeriment d’òrgans sensitius es tracta d’un treball sensoriomotora.
Wolfgang Laurig (1982) va classificar el treball predominantment informatiu en treball reactiu, treball combinatori i treball creatiu segons siguin necessaris òrgans sensitius i capacitats mentals (i en més petit grau força muscular) o només capacitats mentals.
